És la universitat per tothom?

Relació entre atur i universitaris, sobreeducació o falta de comunicació entre administració, sector privat i institucions universitaries. Tots aquests títols indiquen el mateix: Alguna cosa no funciona a l'ensenyança superior.

Qui aconsegueix un títol universitari?

Segons les dades, 1 de cada 5 persones que entra a cursar un grau universitari obté un títol acadèmic. És una xifra sorprenent i que, en la meva opinió, sembla fins i tot inverosímil. Si això és així, hem de suposar que les classes universitaries que començen amb 100 alumnes, es veurien cada cop més buides fins que durant l'últim any de grau, serien 20 els qui conformen l'aula i obtenen la titulació.

Ara bé, tot i supossant com a certa aquesta xifra i assumint les dades del Ministeri espanyol d'Educació sobre matriculats i titulats, tindríem una xifra al voltant de 300.000 graduats entre universitaris i estudiants de màster a l'Estat espanyol cada any. I això sense comptar aquells qui es graduen d'un cicle superior i que, per tant, se'ls considera competència directa per optar a la oferta laboral disponible. Tots aquests graduats, llògicament, amb aspiració a trobar feina el més aviat posible i rendibilitzar quan abans millor la seva inversió en educació.

Com lliguen aquestes dades amb la inserció laboral?

A Espanya es jubilen, segons les dades més recents, unes 320000 persones l'any. Això vol dir que, a part dels llocs de feina que es generen, que aquest darrer curs van ser uns 800000, la oferta es força limitada envers la demanda. Per descomptat, no totes les feines que es generen requereixen una titulació universitaria per desenvolupar-les i no totes ofereixen contractes indefenits. Cal posar èmfasi també en que no es pot generar aquesta xifra d'ocupacions de forma permanent i que per les que es crean, hi ha moltes que es destrueixen (probablement en el futur, un percentatge superior).

Ens trobem en una situació, doncs, en la que molts dels titulats han de realitzar feines que requereixen d'una qualificació inferior a la que ells ostenten. Podriem dir que això es sols un problema de sobreeducació llavors? Potser en part sí, pero quin grau de responsabilitat hi tenen les administracions públiques alhora de fomentar tantes places universitaries? I quin paper hi tenen en no informar de forma adient als nous estudiants sobre quin és el futur esperat de cadascuna de les titulacions en relació a la demanda laboral?

Hauriem de poder accedir tots a l'universitat?

La resposta és que sí, però no de la forma en la que creuen. Tothom, per qüestions econòmiques, hauria de poder permetre's cursar qualsevol titulació. Costa concebre que a dia d'avui les classes treballadores, que no mitjanes, hagin de fer un sobreesforç o fins i tot no puguin matricular als seus fills a l'universitat per motius econòmics. Ara bé, si aconseguissim erradicar el factor econòmic, fronterer entre l'entrada o no a l'ensenyança superior, hauria de poder matricular-se tothom? 

La meva resposta, la qual gairebé em costa el suspés d'una assignatura a la carrera, és que no. La entrada a poder cursar un grau hauria d'estar reservat per uns pocs, aquells qui tinguessin una gran predisposició i unes qualificacions excel·lents al seu expedient acadèmic. La idea seria jerarquitzar els estudis postobligatoris i reduir el nombre de places d'accés a la universitat, per exemple, en un 70%. D'aquesta forma, les notes de tall pujarien majoritàriament i aquells pocs qui es matriculessin tindrien més opcions de trobar una feina ajustada al seu nivell educatiu. Podrien optar a les ocupacions més qualificades. A partir d'aquí, es decidirien institucions subsegüents que progressivament acabarien per acollir tots els qui ara cursen graus però que quedarien dins d'aquesta reducció d'alumnat del 70%.

Coneixement VS Ocupació

La pregunta que inevitablement em sorgeix, tot i estar a favor de regular en funció de l'esforç l'accés als estudis postobligatoris, i que m'agradaria plantejar per tancar, és si el fet de reduir places podria limitar el coneixement general de la societat. Si restringir l'accés a la universitat faria minvar el nivell cultural i intelectual de la població.